CONQUES HIDROGRÀFIQUES

9 Enero 2012

ACTIVITAT 1 Situar en el mapa els rius i rieres que apareixen al llistat de l´enllaç

ACTIVITAT 2: Repàs dels vessants i les conques hidrogràfiques aquí

ACTIVITAT 3. FÒRUM : RISCS i IMPACTES:

a) Ves a l´enllaç on es recull tota la informació sobre el desastre de la presa de Vajont l´any 1963

b) Ves a l´enllac on es trobaràs l´explicació de l´episodi causant del desastre al càmping de Biescas l´agost de 1996

Cal fer aportacions sobre els temes següents: Tipus de conques on es desenvolupen els episodis, importància de la geologia i la climatologia, descripció del risc natural i induït en els dos cassos, mesures preventives aplicades (o no), comparació amb altres episodis derivats de la dinàmica de les aigües superficials (fins el dia 10 de febrer 2012, 3 intervencions)

REPÀS DE CONCEPTES:

1. Despreniments

Un despreniment és una massa rocosa que es despenja d’un vessant rocós gairebé vertical. La massa rocosa cau lliurement i es fragmenta en blocs rocosos més petits. Al llarg del temps, els blocs despresos s’acumulen formant les tarteres.
La probabilitat de manifestació d’un despreniment i la seva capacitat de produir danys estan estretament lligades al volum. Per aquest motiu, els despreniments es poder classificar en tres tipus, segons el volum de la massa rocosa despresa:
· Caigudes de blocs rocosos :volums inferiors a mil metres cúbics
· Despreniments de plaques rocoses :volums compresos entre el miler i el milió de metres cúbics. Només són possibles en vessants rocosos de gran desnivell.
· Allaus rocalloses :de diversos milions de metres cúbics

2. Esllavissaments

Dins d’aquest gran grup d’esllavissades s’inclou tot tipus d’inestabilitat d’un terreny no consolidat.
Els tipus d’esllavissaments més habituals a Catalunya són:
· Lliscaments: Desplaçament d’una porció de terreny a través d’una superfície de trencament ben definida, amb la preservació general de la forma de la massa desplaçada.
· Fluxos: Inestabilitat d’una porció de terreny que es desplaça com un fluid viscós adoptant la morfologia del vessant per on discorre.
· Complexos: Combinació de diferents tipus de mecanismes d’esllavissaments. Els més habituals són els lliscaments que esdevenen fluxos al peu

3. Tipus d´allaus:

Després de veure el vídeo respon:

a)    Descriu els principals tipus d’allaus. Fes un esquema de cadascun.
b)    Es poden comparar a les esllavissades? Per què?
c)    De quines mesures preventives es parla en aquest vídeo?
d)    Quines mesures correctores apareixen?
e)    Es parla de risc induït? Per què?

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES: Aneu a l´enllaç

RECURSOS:

1. Conca hidrogràfica de l´EBRE.

2. Conca hidrogràfica de l´Amazones

Tag(s) : #CTMA

BENVINGUDA Al CURS 3r d'ESO:SISTEMA CIRCULATORI

DERIVA CONTINENTAL

Comentar este post

Toni de Dios

02/13/2012 23:47

En comparar el desastre d'Armero amb el de bajont obsvem un seguit de coses: - El Desastre de Vajont va ser causat pel trencament d'una presa, que ja feia temps que estava sent observat, però que tot i iaxò no esw va fer res. Van haver 2150 morts. La catastrofe podria haver sigut evitada. - El desastre d'Armero en canvi va ser causat per una erupció volcànica, i produí més de 22000 morts. El desastre dÀrmero es podria haver evitat si s'haguès fet una bona investigació del terreny, amb mapes topogràfics correctes.El pla d'evacuacó podria haver salvat moltes vides, no obstant no es va posar en acció. - El desastre de Vajont va ser una gran avinguda produida pel trencament d'una presa, que es va portar 2 pobles per devant com si fos un tsunami. - El sesastre d'Armero va ser causat per un esslavissament causat pel volcà Nevado de Ruíz. Aquesta esllavissada estava formadaper un fang produit per la fosa de la neu a causa de l'activitat volcànica, que posteriorment es va barrejar amb la lava i la cenra, creant una onada que es va empasar literalment el poble d'Armero. Cal destacar que la mala orografia del terreny i la quantitat de ffang acumulat dificultaren molt les tasques de salvament, això unit a la extensió de les epidèmies per sobre el fang i les restes humanes, i la mateixa esslevissada en si provocaren una veritable massacre.

Responder

pau giralt alavedra

02/10/2012 22:00

Aquesta és la continuació del comentari del Biel :) Però no tota la culpa és de la natura, doncs gran part de la responsabilitat recau en una mala ordenació del territori, que permet la urbanització d'una zona que hauria d'haver estat classificada com no urbanitzable. En efecte, ja és un costum habitual la construcció d'aquest tipus d'instal.lacions (càmpings, terrenys esportius, parcs...) en zones no aptes per a la construcció de vivendes. La raó és ben senzilla: cap ajuntament no vol arriscar-se a deixar construïr un edifici que pugui ser arrosegat per una riuada o un allau, però en canvi es permet la ubicació d'estructures per a serveis que no impliquin una residència permanent, pensant que això és menys perillós. Els promotors d'aquestes activitats (públics o privats) poden disposar així de grans parcel.les que al no ser urbanitzables ténen uns preus modests, i els propietaris dels terrenys, ja que no poden urbanitzar-los, poden obtenir un benefici més gran que si els destinen a l'agricultura o a altres activitats agràries. El resultat és que molts càmpings i terrenys esportius estan ubicats en cons de dejecció o en zones inundables. Però cal dir que per a la construcció del càmping, com per a tota construcció que necessiti un permís municipal, va caldre un informe favorable que certifiqués la seguretat i la idoneïtat d'ubicar tal estructura en tal lloc. Per tal d'obtenir aquest informe (i com l'ajuntament estava interessat en acollir el càmping, per tots els beneficis que aquest aportaria a l'economia local) es va arranjar tota la zona del Barranco de Arás, repoblant amb arbres i arbusts els vessants del barranc, i construïnt uns petits dics de retenció de sediments fabricats de manera tradicional (clavant estaques de boix que contenien feixos de branques de salze) però no per això menys funcionals. Cal dir també que el torrent ja comptava amb 32 preses construïdes el 1957 arran d'una riuada, i destinades a retenir els sediments que duia el torrent (sediments que per cert ningú mai no va encarregar-se de netejar i van anar acumulant-se fins la colmatació). A aquestes estructures cal afegir una canalització del torrent al seu pas pel con de dejecció, que serviria per a fer passar l'aigua "sense causar danys". Tot i així, també hi havia informes negatius: -Emilio Pére Bujarral, enginyer forestal llavors cap de secció al Departamento de Agricultura de la Diputación General de Aragón, va emetre un informe el 1986 desaconsellant la ubicació del càmping. Aquest informe va desaparèixer de la llicència de concessió del càmping, i Bujarral va ser arraconat, acusat de "deslleialtat" (cap a l'administració que li paga el sou, se suposa), i forçat a prejubilar-se. -L'informe Ayala Carcedo de prevenció de riscos naturals (emés 2 mesos abans de la tragèdia) cita el càmping de Biescas com el més vulnerable pel que fa a riscos naturals, i insta a desmantellar-lo inmediatament. Ayala va ser destituït i va morir poc després a causa d'una depresió. -Pedro Montserrat Recoder, botànic català, ja havia advertit en un article de la Enciclopedia Temática de Aragón de la perillositat de la ubicació del càmping al con de dejecció, alertat per la presència de nombroses plantes d'arç groc (Hippophae rhamnoides), típics d'ambients de funcionalitat torrencial. El procés judicial posterior a la tragèdia, en el que supervivents i familiars de víctimes buscaven responsabilitats i indemnitzacions, va ser una gran decepció, al basar-se la investigació en dos informes pericials encarregats per l'administració que no teníen cap base científica, ignorant els arguments aportats per geògrafs, geomorfòlegs, geòlegs i hidrogeòlegs. Els supervivents van anar de jutjat en jutjat, fins acabat al tribunal de drets humans d'Estrasburg, on per fí se'ls va escoltar. El resultat és que tot i que el procés penal va exculpar l'administració i el propietari de qualsevol responsabilitat, degut a la "imprevisibilitat de tal succés", finalment el procés administratiu va culminar el 2005, donant la raó als supervivents i familiars que havien seguit fins al final (i oblidant als que havien tirat la tovallola), i obligant la Diputación de Aragón i la Confederación Hidrográfica del Ebro a indemnitzar les víctimes amb gairebé 12 milions d'Euros. A conseqüència d'aquests fets va prohibir-se la restauració del càmping, i el con de dejecció va declarar-se "zona de perill", prohibint-se tota construcció d'equipaments, i arranjant-se de nou amb una estructura encara més contundent.

Responder

Toni de Dios

02/10/2012 21:37

COmparar el trencament de la presa de Vajont amb el de la presa de Tous podria ser força erroni. En primer lloc, la presa italiana va trigar 4 anys a trencar-se completament, tot i ser causat per un fenomen aliè a l'espècie humana, els tècnics van tenir temps de sobra per poder avisar del que estava succeint, a banda dels avisos per part de científics i periodistes. La presa de Tous, tot i els errors humans que es van cometre quan aquesta es trobava per sobre de la seva capacitat, va ser causada per unes pluges inusualment fortes i que van durar molt poc, per la qual cosa gairabé no es va poder prevenir. Després si, les mesures correctores foren deficients i això provocà el trencament de la presa.

Responder

pau giralt alavedra

02/10/2012 21:24

aquí deixo dos enllaços de videos del youtube on es veu clarament el que va passar a la presa de Vajon. Es pot observar que és un risc natural en que la muntanya es desplaça fins l'aigua i aquesta fa una onada de 90 metres fins els pobles de sota la vall. http://www.youtube.com/watch?v=uqkFXm2HtMA&feature=related http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=6COeNRToYqU

Responder

Toni de Dios

02/10/2012 21:22

A banda dels estudis previs, cal dir (en el cas de Bajont) que es podria haver corregit una mica si s'hagueren fet cas als avisos per part d'experts i periodistes, que havien començat a adonar-se de la tragedia quu podria passar uns 4 anys abans d'aquesta.

Responder