ECOLOGIA:KUNSTFORMEN DER NATUR

15 Septiembre 2013

A) QUÈ TENEN EN COMÚ ERNST HAECKEL I ASTÈRIX?

Si llegiu aquesta entrada al blog Diario de un copépodo aprendreu una mica de la biografia d'aquest naturalista alemany i podreu admirar alguns dels seus gravats. També teniu accés al pdf del llibre complert. Haeckel era un apassionat de la zoologia i en especial dels microorganismes ( briozous, radiolaris o hydrozous..), els invertebrats o les criptògames. Els seus gravats extraordinaris mostren tots els detalls en 3D!. Se li atribueix també la proposta del terme ECOLOGIA (del grec oikos (casa, lloc) i logos (ciència)) per a definir la ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on viuen.

Un passeig pel lloc oficial d´Astèrix per reflexionar si les aventures d´aquest heroi poden considerar-se aventures "ecològiques", tenint en compte que descriuen molt bé els éssers vius i les relacions que estableixen amb el lloc on viuen.

També cal considerar l´escriptura gòtica que Haeckel utilitza a la seva obra i també els Goths en l´aventura Astèrix i els Goths.

B) QUINES CARACTERÍSTIQUES TENEN EL BIÒTOP I LA BIOCENOSI D'AQUESTES DUES IMATGES:

C) EL MÈTODE DE HUMBOLD: RELACIONS ENTRE LA BIOCENOSI I EL BIÒTOP.

Humbold no es va limitar a recollir i determinar les espècies animals i vegetals en els seus viatges, ell volia conèixer la influència de l'atmosfera i la geosfera sobre aquests organismes. Cal destacar la seva metodologia :

- Us d' instruments astronòmics i físics per determinar la longitud i la latitud

- Treball de camp:Recollida de plantes de diferents estrats, càlcul de la humitat, temperatura, grau de transparència de l' aire, aixecament de perfils geològics.

Més informació sobre la importància dels viatges en el desenvolupament d' aquesta ciència en aquest enllaç

D) RAMON MARGALEF: ELS SISTEMES ESTAN FETS DE MATÈRIA ENERGIA I INFORMACIÓ!

La informació és una propietat dels ecosistemes i una mesura de la seva organització. Com interpreteu aquesta informació?. Més informació a l' enllaç

Tag(s) : #BIOLOGIA SEGON DE BATXILLERAT

ECOLOGIA : ESPÈCIES INVASORES

CONVOCATÒRIES I CONCURSOS 2013-2014 (I)

Comentar este post

Llorenç Escolà

09/16/2013 23:40

ASTÈRIX I OBÈLIX: ELS GRANS PAISATGES Tothom coneix o ha sentit algun vegada a parlar sobre aquell petit gal i el seu “gran” amic els quals són els herois d’un petit poble del nord de França que no podia ser ocupat per les tropes romanes que dominaven l’antic món conegut. Heus aquí que els dos gals abandonen el seu petit poblet per aventurar-se a noves experiències, deixant enrere, per un temps, les quatre cases on vivien els seus veïns construïdes amb materials rurals, cedits pel mateix biòtop, és a dir, el medi, el substrat i els factors ambientals que els envolten i afecten als éssers vius. Entre aquests materials hi trobem palla, segurament segada d’algun camp de conreu on una gran biocenosi hi devia habitar, començant per petits insectes i acabant per innumerables microorganismes els quals l seva font d’alimentació i el seu espai de vida requeien directament en les plantes segades; un altre element destacat és la fusta, cases construïdes amb troncs que subjectaven grans arbres on ocells, conills i molts altres animals hi trobaven un bon refugi, a part de menjar, sent les mateixes fulles o fruits que puguin donar, sense oblidar que els arbres ja formen part de l’ecosistema essent éssers vius. El medi aeri permet la vida als habitants d’aquest petit poblat, donat que els gasos que omplen l’atmosfera –principalment N2 i O2- fan possible la respiració humana (sense treure mèrit a la fotosíntesi feta pels vegetals). Malauradament, una mala notícia sembla la falta de medi aquàtic en l’entorn, font de vida de molts animals i imprescindible per a la vida. El poble que deixen enrere, situat en una plana on s’hi poden apreciar unes petites muntanyes darrere en forma de con truncat, es veu insignificant davant del gran substrat pla i les petites muntanyes punxegudes que es veuen al fons del camí que recorren els nostres amics gals. Una falta clara de vegetació i aigua marca el compàs del seu viatgen quan troben dos individus, vells coneguts de la literatura clàssica, que munten un cavall i un ase, respectivament. La població animal incrementa en dos després d’aquesta vinyeta. Finalment, Astèrix i Obèix arriben a una fortificació envoltada d’una vegetació admirable i un gran riu que permeten la vida de innumerables éssers vius per formar un ecosistema digne de pel•lícula. Àdhuc darrere del castell s’hi poden apreciar unes muntanyes amb el cap nevat, la qual cosa significa que altre tipus d’espècies poden habitar-hi, espècies acostumades al fred, com ara óssos polars, entre d’altres, per formar un ecosistema totalment diferent. Essent aquí, arribem en una altra zona: un bosc frondós en muntanyes punxegudes. Els nostres amics segueixen el seu camí per un bosc propi del centre d’Europa caracteritzat per la abundant vegetació, les grans pluges que permeten el seu creixement i una gran quantitat d’arbres de fulla perenne com ara els avets. Visiblement tot el substrat està cobert per una gran catifa de vegetació possiblement habitat per un gran nombre d’espècies, m’atreviria a dir que principalment de mamífers, insectes i aus. Però no tot són muntanyes, fins i tot, fixant-nos-hi bé, podem observar que on es perd l’horitzó hi ha pintada una zona de color blau que significa aigua. Podria tractar-se d’un gran llac, que podria reunir moltíssimes formes de vida, però també podria tractar-se d’un mar, el mar del nord de França, que tot i no ser aigua potable és lloc de vida d’una part molt significant dels éssers vius que habiten el nostre planeta.

Responder

Andreu Rodríguez i Orihuela

09/16/2013 21:49

Ja que sóc el primer en comentar, em mullaré una mica i no parlaré ben bé del que la Montse demana, ja que he estat informant-me sobre la vida i feina d'aquest autor i he trobat un fet interessant. Comencem amb el bàsic: com bé podem llegir a l'article penjat per l'autora del blog o a l'enllaç facilitat en el mateix, Ernst Haeckel era un naturalista natal d'Alemanya de finals del segle XIX i principis del segle XX que va fer més de 1000 gravats d'espècies d'éssers vius. Era reconegut per la seva destresa en el dibuix (d'aquí que fes aquest seguit de gravats) i va destacar (per alguns positivament i per altres negativament, tot i que, actualment repercuteix negativament a la seva carrera) per a divulgar una teoria abans formulada per altres biòlegs com John Hunter i Carl Friedrich Hielmeyer: la teoria de la recapitulació. Aquesta teoria exposava el següent: "l'ontogènia recapitula la filogènia". Què significa això? Doncs vol dir que tots els embrions humans que es formin a l'actualitat, passaràn per diferents etapes, que són caracteritzades per tenir similtuts amb els seus avantpassats arribats a l'època adulta. Un cop formulada l'hipòtesi, Ernst va voler fer-ne la demostració mitjançant les seves meravelloses obres d'art amb la mina (podem dir que, modificant una mica la forma dels embrions al seu gust) i exposà un seguit de similtuts entre els embrions humans i altres espècies d'animals: ·El sac vitel·lí (com les aus): les aus tenen un sac vitel·lí que Ernst comparava amb l'unió de l'embrió amb la mare mitjançant el cordó umbilical, pel qual la mare passa al fill sang fins que l'embrió arriba a la seva etapa adulta. És aquest sac vitel·lí realment una similtud entre els humans i les aus? No, perquè ara sabem que l'embrió humà compta amb un nòdul on es forma la seva primera sang i, amb aquesta, es comencen a crear els seus ossos i més sang. ·La cua de sargantana: el sr. Haeckel afirmava que els embrions tenien una cua molt semblant a la que tenen les sargantanes en una de les seves primeres etapes de formació, però, com podem observar en les fotografies preses amb les noves tecnologies, veiem que aquesta "cua de sargantana" és realment la columna vertebral, que, al ser tan complexa, és més gran que la resta de l'embrió fins que aquest creix i s'equilibra. ·Brànquies al coll: en una altra etapa de l'embrió, podem apreciar com, prop del coll, hi ha un plec molt semblant a les brànquies que tenen els peixos per a respirar, però ara sabem que aquests plegaments tenen les següents funcions: ·El plec superior: conté estructures que posteriorment es desenvoluparàn en tots els òrgans i canals de l'oida mitjana. ·El plec mitjà: posteriorment es convertiria en la paratiroides. ·El plec inferior: per últim, el plec situat a sota de tot, que es converteix en el "timo". Finalment, m'agradaria afegir que, pocs anys després, l'embriòleg Wilhelm Hism exposà els seus fraus i digué que Ernst era un fraudulent, fet que el va fer recaure de la seva posició de científic i investigador confiable. Aquí teniu els dibuixos que va elaborar per a la seva teoria: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/08/Haeckel_drawings.jpg

Responder

Laia Fernández García

09/16/2013 21:45

Primer de tot analitzarem el primer còmic. Fent referència al biotop podem veure que és un lloc bastant sec, molt àrid, amb poca vegetació i aigua. El sol pica fort i es nota que ho fa sovint perquè casi no hi ha plantes al terra, nomès sorra i pedres (no podrien sobreviure). Un cop ja hem analitzat el biòtop, podem passar a la biocenosi, la biocenosi és el conjunt d'ésser vius capaços de viure en un lloc determinat gràcies a les condicions de vida que ens ofereix el biòtop. Especificament en aquest lloc el número d'animals estarà bastant reduit, ja que nomès podràn sobreviure éssers que necessitin molta poca aigua per veure i estiguin acostumats a temperatures molt altes. Passant a l'altre còmic... L'ordre és el mateix, comencem per biòtop, en aquest cas el medi segur que és molt més húmid, hi ha més vegetació i els arbres produeixen molta més hombra, així que les temperatures no seràn gaire altes. Es poden observar diferents classes d'arbres, per tant les condicions de vida no seràn gaire dures si s'han pogut adaptar diferents classes. Un cop dit això, ens podem fixar en la biocenosi, en aquets llocs amb unes condicions tant agradables per a la vida hi pot haver-hi tota classe d'éssers. Des de insectes o animals fins a molts microorganismes. Així que aquest segon pot tenir un ecosistema bastant divers gràcies al seu biòtop i la seva biocenosi.

Responder