Overblog Seguir este blog
Edit post Administration Create my blog

El foc que va escalfar els neandertals

A l'abric Romaní, hi ha el jaciment neandertal amb més fogueres i més ben conservades del món, un registre excepcional per saber com vivien aquests homínids

El foc que va escalfar els neandertals

 

Al voltant d'un gran foc, a l'entrada d'una cova, n'hi ha un que treballa una eina de sílex, un altre que esquartera un rinoceront, un altre que es cruspeix un tros de cérvol i també un que descansa. Aquest podria ser el retrat d'una escena quotidiana protagonitzada fa entre 40.000 i 56.000 anys pels neandertals que van habitar a l'abric Romaní de Capellades, on investiga l'equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Els investigadors han trobat diferents estructures de foc, amb diferents tipus de restes al voltant, que permeten reconstruir com s'organitzaven. Els neandertals eren nòmades. Es movien pel territori en grups d'entre 10 i 20 individus, famílies en un sentit ampli. Tot apunta que s'aturaven a les coves de Capellades durant diverses setmanes, a la primavera i a la tardor, segurament que durant la migració cap a zones més temperades o més fresques, amb més o menys aliments, segons la temporada, ja que eren caçadors i recol·lectors.

Els investigadors han excavat a diferents nivells, que mostren que durant més de 16.000 anys, periòdicament, ocupaven aquest espai i s'hi escampaven a consciència. "Potser s'hi estaven una setmana o quinze dies, no ho sabem. La vall de l'Anoia és una via de pas de la Depressió Central", explica Manolo Vaquero. Potser anaven cap a Sitges. De fet, a la zona del Garraf també hi ha altres jaciments que indiquen que a les seves coves també hi va haver neandertals. Fins i tot, a la cova del Gegant, situada en un penya-segat de la costa, s'hi ha trobat una de les poques restes d'ossos neandertals que hi ha a Catalunya, una mandíbula que segurament correspon a una femella de més de 15 anys i una dent d'algú més jove, no se sap de quin sexe, explica Joan Daura, arqueòleg del grup de recerca del quaternari del SERP, de la Universitat de Barcelona. La cova és arran de mar, en un penya-segat. Com que hi entra aigua, no s'hi han conservat altres restes. "Fa milers d'anys, la línia de costa era a uns 10 quilòmetres d'on és ara", explica Daura.

 

Organització entorn del foc

Les peculiaritats geològiques i el clima del jaciment de Capellades han permès una cosa inèdita: conservar autèntics motlles de la fusta que els neandertals van fer servir. Al llarg del temps, els seus estris i les restes de biomassa de les fogueres van quedar soterrades per sediments de travertí, una roca que es forma pel carbonat de calci de l'aigua, explica Vaquero. "La calç es va dipositar a la fusta, la va recobrir en una capa que va acabar formant un motlle que per a nosaltres, avui, és com un negatiu", afegeix Vaquero.

El grup de neandertals establien al voltant d'una gran foguera central el seu campament domèstic. "El fogar no era només per escalfar i donar llum, era també un focus de relacions socials, de treball i de relació, per parlar, cuinar, fabricar eines, etcètera", explica Vaquero.

Alhora, s'han trobat restes de fogars estructurats amb plaquetes de travertí, i fogars dormitori, situats en forma d'arc i prop de la paret, separats entre 50 i 70 centímetres l'un de l'altre, segurament perquè eren la zona de dormitori i descans. "Dormien enganxats a la paret perquè conserva la calor", explica Vaquero.

Al mateix jaciment s'hi han trobat eines de sílex, una de les quals inèdita: l'únic ganivet d'aquesta època que fins ara es coneix a tot el món amb mànec de fusta. Al voltant dels focs també s'hi han trobat restes de rinoceronts, de bous salvatges, cérvols, cavalls i cabres, la fauna de l'època que caçaven per menjar. El menú neandertal, però, es creu que devia ser més àmplia. "Algunes investigacions indiquen que també menjaven vegetals, però nosaltres no n'hem trobat restes", explica Daura. Una altra recerca ha demostrat fa poc que prenien herbes medicinals com la camamilla.

A Capellades hi ha restes de la seva activitat, però no ossos. A Catalunya, els únics ossos d'aquest homínid que s'han trobat són la mandíbula de Banyoles i el queixal de Mollet, i una altra mandíbula i una dent a la cova del Gegant a Sitges.

 

- Més informació sobre Neanderals i altres homínids  en aques enllaç

 

- Voleu saber si teniu avantpasats Neandertals?. Podeu parcicipar en aquest projecte.

Tag(s) : #BIOLOGIA I GEOLOGIA 4t ESO

Compartir este post

Repost 0
Para estar informado de los últimos artículos, suscríbase: