Overblog Seguir este blog
Edit post Administration Create my blog

Els científics han trobat que a l'interior d'aquestes petites formacions de molsa hi viuen i es reprodueixen centenars d'organismes

Ratolins de glacera, un ecosistema en miniatura

Ratolins de glacera, un ecosistema en miniatura  

Ratolins de glacera, un ecosistema en miniatura GETTY


La vida té el costum de sorgir als llocs més inversemblants. Guèisers, espadats desolats i fins i tot piles de fems són entorns que, si més no, un cert nombre d'éssers vius consideren casa seva.

Ara les boles de molsa que es formen a les glaceres s'afegeixen a aquesta curiosa llista. Als conglomerats coneguts amb el nom de ratolins de glacera s'hi han trobat ecosistemes en miniatura. Els científics han observat que, malgrat les temperatures extremament fredes, els seus pobladors són capaços de prosperar-hi.

Quan bufa el vent, aquests ratolins de glacera, formats per aglomeracions de pols i restes orgàniques on amb el pas del temps creix una capa de molsa, viatgen fent bots per les extenses superfícies de gel. Com que les glaceres, encara que molt lentament, estan en moviment constant i sovint assotades per forts vents, aquests cúmuls rodolen de manera semblant a com ho fan els estepicursors a l'oest americà (o les boles de pols de sota els armaris), i la molsa hi acaba creixent per tots els costats.

La seva vida interior

Després d'anys de creixement, aquests cúmuls adquireixen l'aspecte de boles verdes de borrissol vegetal de la grandària d'un ratolí (vet aquí la raó del seu nom). Però, malgrat tota la informació que es tenia sobre la manera com es formen i es desenvolupen els ratolins de glacera, les seves particularitats internes eren encara un enigma. Amb la intenció d'entendre'ls millor, Steve Coulson, biòleg àrtic del Centre Universitari de Svalbard (Noruega), ha analitzat els intersticis d'aquestes formacions estranyes. Ell i el seu col·lega Nicholas Midgley, de la Universitat de Nottingham Trent (Anglaterra), van observar que els ratolins de glacera acostumen a acumular molta pols en els seus recorreguts i que podien funcionar com a esponges en moviment, absorbint aigua al seu pas.

Van concebre la hipòtesi que la capa protectora de molsa protegiria del vent i mantindria a l'interior unes temperatures lleugerament superiors a les del gel; això i el subministrament permanent d'aigua podria fer que, per a certs animals, els ratolins de glacera constituïssin veritables santuaris.

Per estudiar les hipòtesis que s'havia plantejat, en Midgley es va desplaçar a la glacera Falljokull, al sud-est d'Islàndia. Va recopilar 10 ratolins de glacera per sotmetre'ls a un estudi més detallat i va instal·lar sondes en cinc exemplars més, per mesurar-ne la temperatura interna durant un període de dues setmanes.

Al laboratori, Coulson va trossejar els espècimens recollits per buscar-hi altres organismes i va posar el material restant a l'estufa per determinar-ne el contingut d'humitat. Els científics van informar del descobriment d'un nou ecosistema en un article recent a la revista Polar Biology . A l'interior dels ratolins van trobar col·lèmbols (uns insectes de la subclasse dels apterigots), tardígrads (uns petits animals que viuen en ambients humits i que ocupen un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids) i simples nematodes, cucs rodons.

Per a sorpresa dels investigadors, aquests animals no només vivien a dins dels ratolins de glacera, sinó que hi prosperaven abundantment: només en un ratolí de glacera hi van trobar 73 col·lèmbols, 200 tardígrads i 1.000 nematodes. "Esperava trobar-hi algun animal; però no tants", diu Coulson.

El que més el va sorprendre va ser que els col·lèmbols eren de molt diferents grups d'edat. "Això suggereix que es poden haver reproduït a l'interior del ratolí", diu.

Humitat i escalfor

L'èxit dels animals va resultar més fàcil d'explicar quan Coulson va comprovar les dades proporcionades per les sondes de temperatura i l'estufa assecadora. Mentre la temperatura de la glacera era de 0 graus centígrads, la temperatura a l'interior de l'agregat oscil·lava entre els 2 i els 10 graus. A més de l'escalfor, a l'interior de cadascun dels ratolins hi havia, si fa no fa, un gram d'aigua; això només són unes quantes gotes, però n'hi ha prou per fer que aquest petit entorn conservi sempre la humitat.

Peter Convey, ecòleg del British Antarctic Survey, diu que un ratolí de glacera es desfà després d'uns anys. Tanmateix, dóna un gran valor ecològic a aquestes formacions, ja que "el medi ambient constituït pels ratolins de glacera funciona en conjunt com si fos un ecosistema permanent".

Tag(s) : #LLEGINT EL DIARI DE BON MATÍ

Compartir este post

Repost 0