Overblog Seguir este blog
Edit post Administration Create my blog

Unes quantes notícies tornen a l'actualitat el llibre que va escriure Rachel Carlson.

1.Menys bestioles als conreus, menys varietat al plat

Els insectes silvestres han disminuït a tot el món. S'encarreguen de pol·linitzar i, per tant, sense ells els cultius de fruites i vegetals rendeixen menys

Menys bestioles als conreus, menys varietat al plat

Menys bestioles als conreus, menys varietat al plat UNIVERSITAT DE CALGARY

La natura és una cadena en què cada ésser té la seva funció concreta. Els insectes, tan petits -i per a alguns, tan emprenyadors-, també són imprescindibles. Com un petit exèrcit són, en bona part, els encarregats de la pol·linització, d'anar de flor en flor per fecundar la planta i aconseguir nous fruits i noves llavors. Sense aquests éssers, doncs, ningú fa la feina i es trenca la cadena. Menys insectes, menys fruits.

Aquesta equació ja és un fet. Cada cop hi ha menys insectes silvestres i, com a conseqüència, el rendiment dels conreus està disminuint. Segons un estudi que acaba de publicar la revista Science , en què s'han recollit dades en 20 països de tot el món, la producció és considerablement menor als conreus on hi ha menys insectes salvatges. "El nostre estudi demostra que la producció de moltes fruites i llavors que formen part de la nostra dieta, com els tomàquets, el cafè o la síndria, és limitada per què les seves flors no es pol·linitzen adequadament", explica Lawrence Harder, investigador del departament de ciències biològiques de la Universitat de Calgary, al Canadà. En definitiva, si els insectes desapareguessin, la pol·linització dependria dels ocells i del vent. Per tant, desapareixerien molts dels fruits més saborosos que formen part de les nostres dietes.

"Paradoxalment, la majoria d'accions que ara mateix s'apliquen per augmentar l'eficiència dels cultius, com el conreu de tot el terreny disponible o l'ús de pesticides, redueix l'abundància i la varietat dels insectes salvatges, que són els que poden incrementar la producció dels cultius", observa l'investigador.

En els últims anys, la majoria d'estudis s'han centrat en la disminució de les abelles, atribuïda no tan sols als pesticides sinó també al canvi climàtic. De fet, la Unió Europea prepara una legislació sobre la qüestió motivada per un informe de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). L'estudi europeu se centra en la necessitat d'eliminar l'ús de tres substàncies derivades de la nicotina que es fan servir per fumigar: el tiametoxam, l'imidacloprid i la clotianidina. S'hi suma un altre problema: l'augment en la incidència d'una malaltia que afecta les colònies d'abelles als ruscs i que preocupa els apicultors.

Un problema més ampli

Semblaria, doncs, que els únics pol·linitzadors a protegir són les abelles. Però encara que els experts responsables de l'estudi a Science reconeixen el seu important paper, han demostrat que tan sols fan una part de la feina. La recerca, que també té en compte mosques, papallones, escarabats i altres insectes salvatges, ha trobat que en els cultius on s'han introduït abelles, però on no hi ha els altres insectes, el rendiment es redueix a la meitat. "L'estudi suggereix que una possible solució serien els cultius amb una gestió integrada, en què es fessin servir abelles procedents de l'apicultura i insectes salvatges que potenciessin la pol·linització i la producció agrària a llarg termini", diu Harder. Per conservar els petits salvatges, no tan sols caldria limitar l'ús d'insecticides, si no també promoure la varietat d'usos del sòl al voltant dels cultius, incorporant varietats de flors que els resultessin atractives i que facilitessin la seva reproducció.

Registres històrics

Un altre estudi que també publica Science ha analitzat dades sobre insectes recollides durant 26 primaveres, entre el 1887 i el 1916, per Charles Robertson, biòleg del Blackburn College, a Carlinville, Illinois. Va registrar una varietat enorme de pol·linitzadors, uns 1.429, que treballaven per a una gran varietat de plantes, 456. De fet, aquest professor de biologia va descriure un gran nombre d'espècies desconegudes fins aleshores. La seva meticulosa feina ha permès reconstruir la complexa xarxa de relacions que s'estableix entre insectes i plantes, de tal manera que l'absència d'una sola peça pot trencar el fràgil equilibri en el qual tots conviuen.

Avui, la meitat de les espècies d'abelles que Robertson va recollir han desaparegut, segons indica aquest nou estudi realitzat per Laura Burkle, de la Universitat de Washington. A més, el comportament d'alguns d'aquests pol·linitzadors s'ha modificat. "Són més actius abans que comenci la floració, no visiten amb tanta freqüència les plantes que haurien de pol·linitzar, i les abelles transporten menys pol·len", explica Burkle. "La xarxa continua, però és molt més dèbil", afegeix.

Durant els 120 anys que separen la feina de Robertson i els científics de Washington han passat moltes coses. Els camps de blat han substituït la majoria de la vegetació. On no hi ha cultius, hi ha centres comercials o habitatges i les temperatures han augmentat. Hi ha un desajust entre el moment de la floració i l'activitat dels insectes. En concret, ara les plantes floreixen uns 9 dies abans. A més, les flors duren menys temps, vuit dies menys. D'altra banda, els insectes comencen a estar actius encara amb més antelació, uns 11 dies abans, i volen durant menys temps.

 

http://ep01.epimg.net/elpais/imagenes/2013/03/08/vinetas/1362701568_817299_1362701702_noticia_normal.jpg

 http://ep01.epimg.net/elpais/imagenes/2013/03/09/vinetas/1362784263_818939_1362784313_noticia_normal.jpg

2. Malgrat les evidències, som incapaços de corregir la nostra conducta, en veiem dos exemples el mateix dia:


a) L'os polar encara no es considera una espècie en perill d´extinció.  Per què?. Aneu a l'enllaç.

b) Troben un catxalot amb 18 kilos de plàstic a l´estómac i encara diem que la culpa és del vent que s´emporta els plàstics. Llegiu la notícia i el comentari.

Tag(s) : #CTMA

Compartir este post

Repost 0