NOTÍCIES DE CIÈNCIA 2012 (III): Aigua a les Tables de Daimiel!

 Novembre 2012

Novembre 2009

Les Tablas de Daimiel i Villarrubia es formen com a conseqüència del desbordament dels rius Gigüela i Guadiana en els seus trams mitjos degut a l´escassedat de pendent del terreny.  Les aigües de dos rius són de naturalesa diferent, la qual cosa  converteix Les Tablas en un ecosistema privilegiat; l'aigua del riu Gigüela,  procedeix dels erms de Cabrejas a la muntanya de Conca, aporta aigües salabroses, típiques de les conquers endorreiques, mentre que el riu Guadiana aporta aigües dolces que sorgeixen de seus “ulls” ,aproximadament a uns quinze quilòmetres al nord del parc nacional, en el terme municipal de Villarrubia de los Ojos.Las Tablas de Daimiel va ser declarat Parc Nacional a l´any 1973. Vés a l´enllaç per llegir la informació sobre el Parc.

En una prova de les PAAU de CTMA  al Juny  2002 es proposava aquest exercici, relacionat amb la sobreexplotació dels aqüifers de la zona:

 A la Manxa occidental (Ciudad Real) es va produir, als anys vuitanta, una transformació dels conreus, que van passar a ser de regadiu gràcies a l’explotació d’un aqüífer superficial. En aquesta regió hi ha el parc natural de Las Tablas de
Daimiel, una zona humida amb llacunes molt importants per a la migració de les aus (zona A indicada en els mapes). Aquesta zona és topogràficament plana i es troba aproximadament a 610 metres d’altitud. A finals de la dècada dels vuitanta aquesta zona es va dessecar i se’n va incendiar una part. Aquests fenòmens van tenir un
impacte ambiental molt important per al parc. Les figures següents mostren l’evolució de l’ús de l’aigua a la plana que envolta lesllacunes i els esquemes piezomètrics dels anys 1980 i 1987 (dades de López i Garcia,
1991).

a) A partir de la informació dels gràfics, descriviu els canvis que s’han produït en el consum d’aigua i en el nivell freàtic de l’aqüífer i que puguin explicar la dessecació de la zona de Las Tablas de Daimiel (considereu una altitud constant
de 610 m).

b)  Esmenteu quatre conseqüències ambientals i socioeconòmiques que pot tenir la sobreexplotació d’un aqüífer d’aquestes característiques utilitzat per al regadiu de conreus.

L´any 2009 es van produïr uns incendis subterranis en la zona desecada del parc. Algunes mesures  correctores polèmiques, com el trasvassament d´aigua des de el Tajo al Guadiana es van proposar per solucionar el problema. El trasvassament d´emergència es va fer.

Aquest any 2012, es va publicar la bona notícia: l´aigua havia tornat a las Tablas!

Per acabar, una valoració de la gestió

Creus que com podem llegir en aquesta última notícia......

FINS I TOT ELS ECOSISTEMES MÉS DEGRADATS PODEN RECUPERAR-SE ?