/fdata%2F5416020%2Favatar-blog-1292094398-tmpphp2LGQrE.jpeg){kind=avatar}
El terme biodiversitat prové de βιο-, vida, i de diversĭtas, -ātis, diversitat. Es refereix a que un conjunt d'essers vius conviuen a un entorni la paraula es construeix amb dues llengües diferents , el grec i el llatí.
La biodiversitat del nostre planeta és el resultat d’un procés històric natural de gran antiguitat.L’home i la seva cultura, com a producte i part d’aquesta diversitat, ha de protegir-la i respectar-la.
A més a més la biodiversitat és garantia de benestar i equilibri en la biosfera. Els elements diversos que constitueixen la biodiversitat conformen veritables unitats funcionals, que aporten i asseguren molts dels bens i serveis bàsics per a la nostra supervivència.
L’ús i benefici de la biodiversitat ha contribuït de moltes maneres al desenvolupament de la cultura humana, i representa una font potencial per a fer front a necessitats futures.
En la gestió de la biodiversitat existeixen àmbits que escapen al domini de la biologia, perquè afecten la creació d’una nova ètica ambiental i la manera de resoldre conflictes entre diferents objectius, per exemple desenvolupament i sostenibilitat, i actors socials. No obstant això, no hi ha dubte que el nucli del problema requereix l’anàlisi biològica.
Ja a l’època dels antics grecs es plantejava l’equilibri entre el logos –el conèixer, el saber– i la technè –el fer, l’actuar–. En aquesta època de logos incipients i technè rudimentària, aquest equilibri s’aconseguia més fàcilment.
