FÒRUM DE BIOQUÍMICA

25 Enero 2012

Afegiu els vostres comentaris a les notícies publicades. Podeu afegir també altres notícies relacionades

1. Enzims i conservació d’aliments. Llegiu la notícia, expliqueu la funció dels enzims més utilitzats, la naturalesa de la ciclodextrina, valoreu la importància del mètode científic en l´experiment....

2. Bucejant en els mitocondris. Llegiu l´article i reponeu les preguntes que fa el "professor". Molt bones imatges!

3. Carnaval de Biologia. Podeu fer una aportació al carnaval... el tema d´aquest any: ELS ENZIMS! Informeu-vos a l´enllaç

Tag(s) : #BIOLOGIA SEGON DE BATXILLERAT

CATABOLISME DELS GLÚCIDS

HIDROSFERA PER MIRAR I CANTAR

Comentar este post

Paula Capella

02/24/2012 16:13

Quan menjem mitja poma i deixem la resta per a l’àpat següent, encara que la quardem dins la nevera, quan volem acabar-nos-la veiem que la capa de sobre s’ha enfosquit. O fins i tot a vegades, si la menjes a poc a poc, mentre mossegues per una banda, l’altra s’ha enfosquit. Això és degut a l’afecte antioxidant i prooxidant, un gran problema per a les indústries alimentàries. Per entendre bé la noticia hem de tenir clar què es la ciclodextrina, ja que és el nucli temàtic d’una de les dues parts de la noticia. La solución que es va trovar davant d’aquest problema va ser l’actuació de la ciclodextrina. Les ciclodextrines són una familia d’oligosacàrids cíclics naturals constituïts per 6, 7 o 8 unitats de glucopiranosa unides per enllaços glicosídics que es denominen α-, β-iγ-ciclodextrina, respectivament. Les ciclodextrines s'obtenen a partir de la degradació del midó. De vegades també són cridades cicloamilosas. Referent a les seves propietats, Les ciclodextrines són sòlids cristal • lins incolors, per la seva hidròlisi àcida parcial esprodueix una barreja de glucosa i oligosacàrids lineals. Una de les propietats fisicoquímiques més importants de les ciclodextrines és la solubilitat, són solubles en aigua i dissolvents polars i pràcticament insolubles en la majoria dels solvents orgànics comuns. I per a què s’utilitzen? Doncs bé, a causa de la seva solubilitat, les ciclodextrines es poden usar en la indústria farmacèuticaper augmentar la solubilitat d'alguns fàrmacs en aigua. A més poden ser àmpliamentusades en la indústria agrícola, en la fabricació de detergents i sabors. Tot això està molt bé però el que veiem al llegir la noticia és que la ciclodextrina és capaç de tenir un efecte antioxidant o prooxidant (efectes oposats) segons la el suc en el que actuiin. En l’article, es duu a terme una sèrie d’experiments per a resoldre aquest dubte. El procés que s’acostuma a seguir en aquests cassos està determinat per el mètode científic. El mètode científic es refereix a un conjunt de tècniques per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs. Normalment es basa en la recol•lecció d'evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis de raonament lògic. Aquestes tècniques permeten reunir un cos de dades fruit de l'observació i l'experimentació, a partir de les quals es poden formular teories. Hi ha dos pilars bàsics del mètode científic:  El primer és la reproductibilitat, és a dir, la capacitat de repetir un determinat experiment en qualsevol lloc i per qualsevol persona. De la mateixa manera donades unes determinades circumstàncies tothom pot observar, amb els mateixos instruments científics uns determinats fenòmens. L'observació es distingeix de l'experimentació en què mentre aquesta darrera es pot reproduir a voler, la primera es produeix sobre fenòmens espontanis. Aquest pilar es basa, essencialment, en la comunicació i publicitat dels resultats obtinguts.  El segon pilar és la falsabilitat. És a dir, que tota proposició científica ha de ser susceptible de ser falsada. Això implica que es poden dissenyar experiments -o que es poden fer unes determinades observacions, per mitjà dels instruments científics adients, sempre que es donin unes condicions determinades- que en el cas de donar resultats diferents als predits negarien la hipòtesi posada a prova. La falsabilitat no és altra cosa que el modus tollendo tollens del mètode hipotètic deductiu experimental. En general, totes les disciplines científiques empíriques segueixen aquests passos per arribar a coneixements vàlids: Observació: examen atent dels fenòmens que succeeixen en la natura. Aplicar atentament els sentits a un objecte o a un fenomen, per estudiar-lo tal i com es presenta a la realitat. Consisteix en la mesura de fets observables. A partir d'aquesta observació podem detectar un fet que no es pot explicar amb les teories que coneixem, o algun succés que les contradiu. Formulació d'hipòtesis: donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenòmens. Plantejament mitjançant l'observació seguint les normes establertes pel mètode científic. Una hipòtesi pot definir-se com una solució provisional a un problema donat. Experimentació: Mètode que consisteix en l'estudi d'un fenomen reproduït generalment en un laboratori. És la fase en què investiguem, recollim informació i pensem per veure si les hipòtesis són correctes. La hipòtesi es comprova o es rebutja observant les proves i totes les dades relacionades amb ella. Extracció de conclusions: Per veure si la hipòtesi inicial es confirma o no. Si és certa passem al pas següent; si no, hem de tornar a la formulació. Elaboració d'una teoria: Una teoria es defineix com un conjunt de conceptes, definicions i proposicions interconnectades, que en especificar les relacions de les variables, ofereixen una visió sistemàtica dels fenòmens amb el propòsit d'explicar-los. Aquest mètode té una gran importancia arreu del món, ja que molts científics segueixen els mateixos pilars i les mateixes bases. Així doncs, el que ha escrit aquest article, un autor d’aquí (penso), ha arribat la conclusió i ha demostrat que el us de les ciclodextrines com a una nova tecnología que relentitza l’enfosquiment enzimàtic ha de ser evaluat per el cas de cada aliment, ja que depenent el tipus de fenols que es troben a l’estructura pot ser positiu o negatiu, així com podía arribar aquesta conclusió un científic extrangers. Doncs amb el mètode científic tots segueixen els mateixos passos Per acabar d’entendre aquesta explicació he fet una definició de fenol i d’enzim: Un enzim és una biomolècula que catalitza reaccions químiques , és a dir, n’augmenta la velocitat de reacció. Un fenol és un compost orgànic que consisteix en un anell de benzè unit un grup hidroxil. Per últim dir que he trobat un altre notícia interessant relacionada amb aquesta que acabo de comentar, adjunto el link: http://scientia1.wordpress.com/2011/05/12/la-reina-de-la-encapsulacion-molecular/

Responder

Irian Lorencés Vargas

02/17/2012 17:52

Aquesta noticia, principalment, ens parla de la ciclodextrina i del comportament antioxidant i prooxidant, a més relaciona aquests dos productes amb la industria alimentària, on un dels principals problemes que presenten és la rapidesa de la degradació del color de determinades fruites i verdures. En primer lloc, la ciclodextrina són oligosacàrids cíclics i es formen en alguns processos de degradació del midó. Les ciclodextrines, aquests agents amb forma de tronc cònic i la propietat més important és la seva capacitat per incloure una àmplia varietat de molècules orgàniques i inorgàniques, comunament anomenades molècules hoste, dins de la seva cavitat hidrofòbica, tenien un comportament totalment oposat, antioxidant i prooxidant, segons el suc a què s'addicionaran. Les ciclodextrines s'obtenen en la degradació enzimàtica del midó. Els enzims utilitzades es diuen ciclodextrin-glicosil-transferasas (CGT-nanses). El principal propòsit en la síntesi de les ciclodextrines és obtenir un producte uniforme que contingui el màxim percentatge del nombre de molècules de glucosa. Els enzims són biomolècules que catalitzen les reaccions químiques, això vol dir que augmenten la velocitat de reacció. Enzims funcionen reduint l'energia d'activació d'una reacció, augmentant així la velocitat de reacció. La majoria del enzims són proteïnes. En les reaccions enzimàtiques les molècules amb les quals interacciona l'enzim reben el nom de substrat. Quan es transforma, la substància obtinguda rep el nom de productes. La reacció bioquímica responsable de l'enfosquiment de sucs de fruites es coneix com enfosquiment enzimàtic. Aquesta reacció és duta a terme, en les seves dues primeres etapes, per un enzim anomenat polifenoloxidasa (també coneguda per catecol oxidasa) que es troba generalment en els cloroplasts de les cèl · lules vegetals la qual, a través de dos passos, converteix els monofenoles presents en les vacúols de les cèl · lules en difenoles i, posteriorment, s'oxida aquests difenoles a ortoquinonas. Finalment, ia través d'una reacció química, aquestes quinones es converteixen en aquestes taques fosques (melanines). Com en el cas del suc de pera, la ciclodextrina es comporta com un "antioxidant aparent". No obstant això, i malgrat que l'efecte final és similar al que es pot observar quan s'empra un antioxidant real com és el cas de l'àcid ascòrbic, el mecanisme d'actuació és diferent. Emprant el plàtan com a font vegetal l'addició de ciclodextrines no només no disminuïa el grau de enfosquiment sinó que el va augmentar. La ciclodextrina es comportava com un agent prooxidant La dopamina, catecolamina, és oxidada en el plàtan per la nostra enzim per donar un compost que, sovint, és rebutjat pel consumidor. No impedeix que entri l’enzima polifenoloxidasa, per tant, entra i actua. El mètode científic és molt important per poder definir amb molta més exactitud i claredat aquell producte que volem analitzar. Un altre bon exemple semblan al que he estat parlant és la floridura del pa. Les floridures són fongs pluricel·lulars de mida microscòpica. Estan formades generalment d'hifes, unes estructures filamentoses, separades l'una de l'altra per unes divisions anomenades septes. Al conjunt d'hifes se l'anomena miceli. La seva font d'energia principal és la matèria orgànica. La descomponen en substàncies més simples gràcies als enzims que alliberen els micelis. Aquesta capacitat de transformar la matèria orgànica, fa que juguin un paper molt important en la biodegradació de tot tipus d'ecosistemes. Els enzims i determinades micotoxines també poden inhibir el creixement d'altres floridures i microorganismes. Per a tenir un creixement òptim, com la major part dels organismes vius necessiten una humitat i temperatura adequades. El fet de trobar floridures en llocs on aparentment no hi ha aigua és perquè les floridures xeròfiles utilitzen la humitat de l'aire com la seva única font d'aigua. En aquest cas l'aire que es circula pot impedir el creixement de la floridura ja que té un efecte dessecant, disminuint la humitat ambiental. Sense aigua, aquests organismes no surte: quan el pa es queda sec perd tota esperanza de que aparegui floridura. Sense humitat, és adir, sense aigua el organismes no poden trencar el midó per fer glucosa. Sense organisme no hi ha glucosa.

Responder

Alvaro Cardiel Arenas

02/16/2012 20:10

A la vida, hi han una sèrie de biomolècules que catalitzen les reaccions químiques, és a dir, que n’augmenten la velocitat de reacció, els anomenats enzims. Aquestes biomolècules funciones com a reductor de l’energia d’activació d’una reacció , augmentan així de manera dramàtica la velocitat de reacció. Com tots els catalitzadors, els enzims no són consumits per les reaccions que catalitzen, ni n’alteren l’equilibri químic. Hi han dos tipus d’enzims que són molt importants i coneguts, la sacarasa i la lactasa. La sacarasa és un disacàrid, enzimes que s’encarreguen de trencar els disacàrids als monosacàrids que els formen, que converteix la sacarosa (sucre) en glucosa i fructosa, aquest enzim esta present a l’intestí prim, concretament a les voreres dels raspalls de les vellositats intestinals. La lactasa, al igual que la sacrasa és un disacàrid que es produeix a l’intestí prim. Aquest enzim actua sobre un procés imprescindible com és el de la conversió de la lactosa, en glucosa y galactosa. El mètode científic té una importància notable en el experiment que es tracta en el article, aquest mètode consisteix en: primer fer-nos preguntes y tenir tots els coneixements propis sobre el que volem estudiar per a poder obtenir uns resultats concloents. Desprès, tenim que elaborar una hipòtesi en la qual es vegi relaxada el que nosaltres creiem que vagi a passar en acabar l’experiment. Seguidament comença ja amb la part pràctica, amb els experiments i les observacions determinades al nostre experiment. Per acabar redactarem unes conclusions on es vegin reflexes els resultats i el que nosaltres em aprés i obtingut en acabar la part pràctica. A l’article apareix la ciclodextrina, una molècula que segons el producte al que s’enllaci podrà tenir un efecte antioxidant o prooxidant, esta format per un grup de molècules de glucosa unides a enllaços glicosídics i que es poden obtenir a partir l’acció enzimàtica microbiana, també dir que s’obté de forma natural.

Responder

Toni de Dios

02/10/2012 01:52

ELs videos ens mostren un miocondri de fora cap en dins. ensenyant-nos les proteïnes transportadores de la seva membrana. Primer se'ns mostren les proteïnes encarreades de la cadena de transport d'electrons (minut 0:47)que es van passant els protons, reduint-se en el procès, i aprofitant l'energia alliberada pels electrons per expulsar els protons al espai intermembrana, creant així un cambi de gradient. Apareixen desprès les ATP-Sintetases (min 1:13 apareixen com una mena de molins o engranatges)que aprofiten aquest canvi de gradient per establir enllaços entre ADP i un grup fosfat, creant ATP. Al final del video, l'autor/a posa ènfasi en que el treball d'aquestes "petites centrals energètiques és el que ens manté en vida. EL segon video és un anàlisi més acurat del que succeix al mitocondri. Es mostren com els protons van passant de complex en complex i de com les quinones s'encarreguen de portar els electrons expulsats a la l'espai intermembrana pels complexos 1 i 2 cap al complex 3, i de com el citocrom o porta els electrons expulsat s cap al complex 4. Tots aquests electrons tenen un sol objectiu, que és el d'enviar els protons fora de la matriu mitocondrial. Quan hi ha massa diferència entre la quantitat de protons dins i fora de la matriu, es crea un diferencial que fa que entrin els protons per un canal on estan situades les ATp sintetases. Les ATP sintetases aprofiten l'energia derivada d'aquest moviment de protons (al video es mostren com petits molins que s'accionen per mitja del pas de protons com o faria la roda d'un molí amb aigua o vent)per unir els ADP amb els grups fosfats creant ATP. En conclusió, el funcionament de la cadena de transports d'electrons és increible, comparable a una maquina de mida microscòpica, i amb una presició superior a la de la enginyeria suïssa.

Responder

Sandra Serrano Roca

02/08/2012 18:16

En los propósitos de año nuevo se debería incluir masticar chicle sin azúcar. Entendiéndose como propósitos todas esas metas que uno se marca para ir cumpliendo al largo del año con la única intención de mejorar su salud, malos hábitos o errores del pasado, debo decir que ha nacido el propósito por excelencia. Y es que parece ser que los chicles sin azúcar son buenos para la salud dental, se nos presentan como una opción al mal hábito de no lavarse los dientes después de cada comida y ponen fin al redundante error en que caen todos los padres al creer que una educación sin chicle alarga la longevidad de los dientes. Irónica pero curiosa me parece a mí también esta nueva forma de contrarrestar el efecto de la bacterias en nuestras dientes y encías. Aunque, ¿Qué hace de estos chicles especiales? ¿Son mágicos o algo por el estilo? Esta historia se remonta en la época dónde las bacterias podían campar libremente por las bocas de los humanos sin verse atacadas por enormes fantasmas blandos y sabrosos. Erase una vez la boca humana repleta de dientes colonizados por millones de bacterias inocentes que se adherían al esmalte dental gracias a una película previa formada a base de glicoproteínas. Como aquel que se queda pegado al Locttite, las bacterias, seres unicelulares microscópicos capaces de sobrevivir en situaciones límite, permanecían adheridas íntimamente a la película de glicoproteínas formando una colonia bacteriana, conocida con el nombre de placa bacteriana. Esta placa bacteriana era proliferante y enzimáticamente activa, características que le permitían metabolizar substratos - principalmente azucares sencillos- a ácido láctico. Este ácido, que variaba el pH neutro que poseía la saliva humana hacía un pH ácido, era perjudicial porque afectaba a las capas más externas de los dientes –sensibles a pH bajos- provocando una desmineralización de éstas. A medida que las bacterias iban avanzando y esculpiendo los tejidos dentales, se iban creando cavidades y orificios cada vez más grandes e irreversibles, conocidos vulgarmente como caries dentales. Si estas caries avanzaban y llegaban a la parte más interna del diente, es decir, a la pulpa, podían llegar a provocar la muerte de ésta y en consecuencia un dolor terrible. Las bacterias eran inocentes, no quieren hacer daño pero no podían ir contra su naturaleza. Deben regirse a su metabolismo, por mucho que les pese y a otros les duela. Esto es la ley de la supervivencia, dónde suele sobrevivir el más fuerte y, no es que esté influenciada por pulgarcito, pero el de tamaño más grande siempre tiene el as de vencer… Así pues, el ser humano busca alternativas y fabrica una substancia revolucionaria capaz de prevenir las caries. Sí, estoy hablando del chicle sin azúcar, ese tabú para muchos niños y deseo de muchos otros. Experimentos recientes, hechos a pequeña escala por mí misma, que consistían en hacer ingerir a un grupo control de 50 personas un caramelo y un vaso de leche por separado (en las mismas condiciones iniciales), masticar inmediatamente un chicle sin azúcar e ir calculando su pH inicial, la variación de éste después de tomar el alimento, después del chicle y al cabo de 20 minutos de no tener nada en la boca, han confirmado que los chicles sin azúcar hacen recuperar el pH de la saliva, dejando atrás la posible acidez producida por las bacterias. No es brujería ni genialidad, aunque algunos pretendan venderlo de esta manera, es la base pura del metabolismo. Todo proceso metabólico necesita tiempo y si tú no se lo das impides que haga sus funciones. Las bacterias no temen al fantasma blando y sabroso, sino a todo aquello que les impida realizar su metabolismo. Así que, dejemos la magia para los magos y los chicles sin azúcar para los sanos (o vagos).

Responder