GUIES DE LECTURA (2n Batx)

14 Abril 2012

GUIÓ DE LECTURA DE LES GRANS EPIDÈMIES MODERNES, de Salvador Macip

COMPARTIR EL MÓN AMB ELS MICROORGANISMES:

a) A partir de la terminologia que apareix a les pàgines 24-25 (brot, epidèmia,, pandèmia...) posa exemples que hagis trobat en altres parts del llibre, fent referència al microorganisme causant, a la malaltia, a les conseqüències...

Ex: La grip de 1918 va ser una pandèmia. Quin microorganisme la va causar? Com es va estendre? Podem comparar-ho amb algun episodi de grip actual?

Com envaeix l’agent infecciós els teixits?

b) El paper d’algunes malalties en la història.

Ex: Quin microorganisme i quina malaltia es relacionen amb el naixement de l’església anglicana? Quin paper van tenir els microorganismes en el descobriment d’Amèrica?

c) Vacunes, antibiòtics i medicaments antivirals : Definició, microorganismes que eliminen o controlen, tipus, evolució i valoració del seu ús.

d) Descriu dues de les malalties del capítol 5: Malalties oblidades. Malalties noves. Explica quina creus que serà l’evolució d’aquestes malalties en el futur.

LES GRANS EPIDÈMIES MODERNES:

a) Defineix la Sida, la tuberculosi i la malària.

b) Explica el cicle del microorganisme responsable de cada malaltia

c) Explica l’evolució dels tractaments de cadascuna

Després de treballar podeu aplicar els vostres coneixements al "joc de la malària".

-També podeu consultar el material que hi ha al portal Xplore Health sobre la recerca en la vacuna de la malária i fer els experiments que us proposen

- si en voleu una mica més, aneu a l´enllaç

Tag(s) : #XPLORE HEALTH

PREMIS TREBALLS DE RECERCA

TEMES DEL DIA: ELS ELEFANTS I EL TITÀNIC

Comentar este post

Joris Mensen

05/08/2012 18:27

LA MALÀRIA La malària és causada per un paràsit que es transmet d'un humà a un altre per la picada de mosquits del gènere anofeles infectats. Després de la infecció, els paràsits (anomenats esporozous) migren a través del torrent sanguini fins al fetge, on maduren i canvien de forma. Llavors els paràsits madurs s’ingressen al corrent sanguini i infecten els glòbuls vermells. Els paràsits es multipliquen dins dels glòbuls, els quals es trenquen al cap de 2 o 3 dies, infectant més glòbuls vermells. Els primers símptomes es presenten en general de 10 dies a 4 setmanes després de la infecció, encara que poden aparèixer fins i tot als 8 dies o fins a 1 any després d'aquesta. La majoria dels símptomes són causats per: - L'alliberament de merozoïts en el torrent sanguini. - Falta de glòbuls vermells a la sang resultant de la seva destrucció. - Grans quantitats d'hemoglobina lliure alliberada en la circulació després de la ruptura dels glòbuls vermells. La malària també es pot transmetre de la mare al fetus (de manera congènita) i per transfusions sanguínies. Aquesta malaltia constitueix un problema major de salut en gran part dels països tropicals i subtropicals. Es calcula que cada any es presenten de 300 a 500 milions de casos de malària i que més d'un milió de persones mor a causa d' aquesta. En algunes regions del món, els mosquits que transmeten la malària han desenvolupat resistència contra els insecticides. A més, els paràsits han desenvolupat resistència a alguns antibiòtics. Aquestes condicions han portat a la dificultat de controlar tant la taxa d'infecció com la disseminació de la malaltia. Cicle del microorganisme responsable Un mosquit Anopheles infectat pica a una persona. Els gèrmens infecciosos (esporozous) penetren en les cèl•lules hepàtiques, on es reprodueixen de forma asexual donant lloc a nombroses cèl•lules filles. Després de la ruptura de les cèl•lules hepàtiques, les cèl•lules filles infecten els eritròcits o glòbuls vermells. Allà es reprodueixen donant lloc als merozoïts que causen la ruptura dels glòbuls vermells. En els glòbuls vermells es formen a més gàmetes masculins i femenins. Quan el mosquit Anopheles pica a una persona infectada xucla, juntament amb la sang, aquests gàmetes. En el tub digestiu del mosquit es produeix la fecundació. Es formen llavors zigots a partir dels quals es desenvolupen els esporozous que passen a les glàndules salivals del mosquit i inicien un nou cicle d'infecció. Evolució del tractament En el passat segle, l'ús inadequat dels fàrmacs va contribuir a la resistència del paràsit de la malària a medicaments com la cloroquina, i va augmentar les taxes de mortalitat de la malaltia. La cloroquina, el tractament més accessible i àmpliament utilitzat contra la malària des del seu desenvolupament el 1934, avui dia ja ha perdut gairebé tota la seva eficàcia (propera al 90%), encara que es segueix utilitzant. Actualment, la resposta més eficaç es troba en els derivats d'una planta mil•lenària anomenada Artemisia annua, originària de Xina. Els derivats de la artemisinina actuen amb gran rapidesa, són molt potents i poden complementar amb altres tipus de medicaments. Les teràpies combinades amb artemisinina (TCA) han demostrat ser altament eficaços, les combinacions de medicaments resulten més efectives, permeten tractaments més curts, i protegeixen a cada medicament integrant de la medicació contra el desenvolupament de resistències. El Fons Global de Lluita contra la SIDA, la Tuberculosi i la Malària va llançar l'abril de 2009 una ajuda global per a la compra de medicaments contra la malària. Amb aquesta iniciativa anomenada ‘Affordable Medicines Facility for Malària o AMFM’ (Medicines Assequibles per la Malària) se subvenciona el preu de les teràpies combinades amb artemisinina (TCA), els tractaments antipalúdics més efectius que existeixen avui. Les TCA són en l'actualitat - quan es venen sense recepta mèdica-entre 10 i 40 vegades més cares que les medicines més antigues a les que el paràsit de la malària s'ha fet resistent. Només s'utilitzen en un de cada cinc tractaments i només les facilita el sector públic. La nova iniciativa pretén reduir el preu dels medicaments eficaços contra la malària, de manera que, si es té resultat positiu, les fórmules antigues i menys efectives acabaran sortint del mercat.

Responder