/fdata%2F5416020%2Favatar-blog-1292094398-tmpphp2LGQrE.jpeg){kind=avatar}
Ray Bradbury (1920-2012) mai no va sentir-se còmode amb l'etiqueta d'escriptor de ciència-ficció. "El que jo faig és fantasia", va explicar en més d'una ocasió: en comptes de descriure futurs hipertecnològics, les realitats paral·leles dels seus contes i novel·les tenien un innegable aire retro. Bradbury imaginava el dia de demà mirant amb un punt de nostàlgia cap al passat, un sentiment que fa acte de presència en els contes de Les cròniques marcianes (1950) i en la seva novel·la més coneguda, Fahrenheit 451 (1953), una distopia en què els bombers, en comptes d'apagar focs, els encenen, i amb una finalitat temible: cremar els llibres perquè la gent deixi de pensar.
Dediquem-li una lectura i una cançó d´un altre poeta, en Jaume Sisa.
Qualsevol nit pot sortir el sol