REPÀS DE GENÈTICA

THE NEW YORK TIMES | Actualitzada el 20/05/2012 00:00

Ja ha arribat l'era dels omes . Va començar amb el genoma (els gens), va continuar amb el proteoma (les proteïnes), es va ramificar amb el memoma (els memes, entesos com unitats de coneixement) i ha acabat de florir amb el concepte d'oma. És possible que tot plegat sembli el material d'una poesia absurda, però es tracta d'una autèntica tendència biològica i lingüística que té sentit quan s'entén ben bé què és un oma.

El primer de tots els omes

Cal començar pel genoma. És el conjunt de tots els gens d'un organisme o d'una altra cosa, com ara un tumor. El genoma humà, el mapa del qual es va elaborar fa una dècada, comprèn tots els gens que componen un ésser humà. L'elaboració d'un mapa de tot el genoma va ser una tasca monumental i va ser durant la realització d'aquest projecte i en el tram final quan va arrencar la ciència de l'omificació. Joshua Lederberg, genetista i premi Nobel mort el 2008, i Alexa T. McCray, ara professora associada a la Facultat de Medicina de Harvard, ho van veure a venir i es van referir a l'origen del sufix -oma en un article del 2001, ' Ome Sweet 'Omics - A Genealogical Treasury of Words , publicat a The Scientist .

El científic alemany Hans Winkler va ser el primer a utilitzar, el 1920, la paraula genoma per designar tot el material que constitueix els cromosomes d'un espermatozoide o un òvul, però el terme no es va popularitzar de debò fins a finals del segle passat, quan va començar la seqüenciació del genoma. Els experts tenien teories divergents sobre l'origen del sufix, però sembla que és fruit d'un invent. En tot cas, està molt clar que designa la totalitat d'una cosa. Lederberg, que va encunyar alguns termes científics, va contribuir a aquesta tendència en expansió amb l'aportació del terme microbioma : els microbis que viuen i proliferen dintre dels humans.

Arriba la invasió

Tot seguit es va produir una epidèmia de neologismes. Així van néixer el proteoma , el secretoma i el glicoma , i molts altres omes que és gairebé impossible tenir controlats: interactoma, reguloma, connectoma, epigenoma. La llista és interminable. De fet, si s'imprimeix la llista d' omes i òmics que es pot consultar al web Omics.org, ocupa unes 18 pàgines. Aquesta llista és l'omoma, l'oma de tots els omes.

Em va encantar la idea de l'omoma, però vaig pensar que necessitava l'opinió d'un expert. Vaig trucar a Marc Gerstein a Yale. El seu laboratori està especialitzat en bioinformàtica, és a dir, l'ús de la informàtica per interpretar l'enorme quantitat d'informació generada per les activitats relacionades amb els diferents omes. A Gerstein també li interessa l'evolució de la terminologia científica. Segons ell, l'omoma era una idea divertida, però dubtava que algú es guanyés la vida amb l'omomòmica. Malgrat la gràcia que pugui tenir l'omificació especulativa, la proliferació d'autèntiques disciplines òmiques indica la difusió d'una "idea científica molt important". Segons Gerstein: "Tots els omes deriven en part del genoma", i la clau que els uneix és que un oma representa "la totalitat de la cosa que és objecte d'estudi".

"La cartografia dels genomes -afirma- va portar els científics a aplicar el mateix enfocament a l'estudi de les proteïnes, dels metabòlits i de les seves connexions bioquímiques, entre d'altres. I a mesura que adoptaven aquesta "idea òmica", la recerca biològica va anar canviant de perspectiva per centrar-se en l'estudi de sistemes sencers i xarxes, en lloc de fixar-se en elements separats, en proteïnes o gens diferenciats. Recordo una conversa que vaig mantenir fa poc, quan cobria una informació sobre l'evolució dels óssos polars. Una científica em deia que estudiava genòmica mentre que un altre investigador només estudiava gens. Només gens?, vaig pensar. Les coses que pot arribar a canviar un oma!

2. Llegiu l´article de l´enllaç expliqueu la relació entre retrovirus i transposons